De Tolosa a París, passant per Barcelona, la breu però intensa història d’Acció Directa és un no parar d’expropiacions, persecucions en cotxe, serveis secrets, lluites a les presons, ocupacions massives, tirotejos... Una història real de guerrilla que no té res a envejar als clàssics de l’acció. És l’experiència del Maig del 68, unida a les lluites dels moviments autònoms, dels sensepapers, de les revolucions del Tercer Món, d’un proletariat precari que no es vol rendir i un fil roig que no han aconseguit tallar.

El llibre que teniu a les mans és molt més que la crònica d’un grup armat, és el relat d’una generació, el retrat d’un moment polític. És la vida dels qui, a França i a Europa, no es van voler integrar en un sistema d’explotació, d’aquells per a qui la revolució no es conjugava en pretèrit ni en futur, sinó en present.

Una història que s’ha amagat i demonitzat a parts iguals, en lloc de voler entendre’n els motius. Un relat en primera persona de la mà de qui no sols en va ser protagonista sinó un dels seus cronistes per excel·lència, la ploma mordaç de Jann-Marc Rouillan no entén de renúncies ni admet segones interpretacions.

«Una lluita que s’havia començat a entaular responent a la repressió amb la guerrilla, on el combat contra l’imperialisme es duia a terme amb el proletariat immigrat, on no es finançava el compromís polític amb subvencions socioculturals sinó amb “expropiacions”, on es vivia i moria per la idea de la revolució, que no només era una idea.» Thierry Discepolo, del pròleg