A Passeig enrere, Eduard Castellet reprèn les seves memòries, abandona la veu i la mirada de nen dels dos primers llibres, Norbury i L'edat breu, i relata, amb enyorança, però també amb amargor, la iniciació a l'adolescència. L'autor és testimoni directe d'una època en què el pa de racionament, les farinetes i els bullits més modestos eren el menú de cada dia. Amb espontaneïtat i fidelitat als records, Eduard Castellet descriu l'escola, els companys, la família, és a dir, tot allò que l'envolta, amb la sinceritat i la frescor que el caracteritzen.