Sortir del laberint. Contrapunt al no-diàleg, l’últim llibre del jurista i polític Pau Miserachs, amb pròleg de Carles Mundó, recull una extensa selecció d’articles publicats per l’autor a El Punt Avui i als digitals El Republicà i L’Unilateral entre els mesos de desembre de 2019 i octubre de 2020, coincidint amb els mesos de la pandèmia.

El volum reincideix en les qüestions pendents del no-diàleg amb un Estat que es tanca a reformar les costures d’un règim del 78 caduc, a reconèixer el dret dels catalans a decidir el seu propi futur i a discutir la forma d’Estat atesa la creixent reclamació d’una república.

Miserachs denuncia la inacció del govern Sánchez, que darrera les seves promeses de diàleg, el dilata per guanyar temps, sense que s’apreciï cap proposta que faciliti una sortida al conflicte. “El diàleg amb l’Estat -escriu aquest jurista- ha de servir per fixar acords, no perquè el centralisme guanyi temps”. Tot i això, considera que el cap de govern espanyol “ha vist que la repressió no és la via per apaivagar la independència”.

A l’altra banda de la mesa de diàleg, però, tampoc es donen les circumstàncies d’una unitat independentista que trontolla, apreciable ja en el mateix moment de la convocatòria del referèndum –“no s’hauria celebrat si ERC no hagués estat el motor”- i que s’ha anat agreujant.

Aquesta manca de diàleg és més greu encara quan s’ha d’administrar la sortida de la crisi sanitària que ha paralitzat l’economia i ha generat una crisi social i que l’Estat ha aprofitat per recentralitzar-se encara més a través del socialisme jacobinista.