Aquest és un llibre molt especial perquè no sols conté dues obres d’autors diferents que es fusionen en el seu interior, sinó perquè en el cas de la primera es tracta d’un text pràcticament inèdit de Pere Calders que és, alhora, l’única incursió teatral que ens ha llegat. David Vila i Ros, en el pròleg, ho explica així: «Calders ens presenta un seguit de personatges —o potser hauríem de dir persones, ja que la vareta màgica de l’autor ens els fa reals, tangibles— que ens ofereixen el seu punt de vista sobre una societat canviant, en evolució constant, i que sovint no som capaços d’entendre. [...] Taula rodona enllaça amb La joia de ser catalans, i ho fa amb un gir sorprenent, profundament caldersià. [...] Cedint l’autoria del text a Víctor Alexandre, aquest la reprèn i se la fa seva i li dóna una continuïtat i un final que, sense moure’s del perfecte equilibri entre realitat i absurd que caracteritza els textos de Calders, ens recorden a l’ensems la visió crítica que Alexandre té de molts aspectes de la catalanitat. Els debats estèrils, les disputes internes o la incapacitat per arribar a acords desfilen per davant de l’espectador i esdevenen un retrat satíric del país. [...] I curiosament, els protagonistes, que representen els nostres pitjors vicis, en lloc de despertar-nos l’animadversió, se’ns fan entranyables, propers i, no cal dir-ho, ens hi sentim plenament identificats. Riure’s dels nostres propis defectes, és, sens dubte, la millor manera d’afrontar-los. Hi ha llibres que no necessiten pròleg. I hi ha escriptors que no necessiten cap mena de presentació. El llibre que teniu a les mans n’és un bon exemple, de tot plegat.»