Amb Lúltim dia dun condemnat (1828) Victor Hugo va escriure, sens dubte, lal·legat més ardent mai pronunciat contra la pena de mort. Aquest relat es presenta aquí precedit de Claude Gueux (1834), una narració breu basada en un fet real on lescriptor francès relata lempresonament dun pobre obrer que va robar per alimentar la seva família. En tots dos relats Hugo denúncia la pena capital i la presó com els instruments duna societat que no sap respondre més que amb la repressió contra la penúria dels miserables. Escrita en primera persona , a Lúltim dia dun condemnat Victor Hugo aconsegueix que el lector sidentifiqui amb el narrador i li encomani langoixa i les inútils esperances del condemnat, així com transmetre-li labsurditat que suposa trobar-se en la situació dalgú a qui la guillotina li segarà el coll al cap dunes hores. Ambdós textos són una lliçó descriptura i dhumanitat colpidors.